Història

La història d´estos dos nuclis s´estudia conjuntament perquè es fusionaren en un sol municipi des del 1.854. Quant a Rotglà (anomenat antigament L´Alcudia Blanca) cal dir que al 1.520 va patir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva. En 1535 s´erigí en rectoria de moriscs, se separà de Xàtiva i tenia com a annexos els llocs de Galceran Sanz, Gil Martí Loncha y Torrente de Conducís. El 1527 comptava amb 30 famílies morisques; el 1572, 23 y el 1609, 39. després de l´expulsió,  en Joan Rotglà Sanz otorgà carta de poblament a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611.

I pel que respecta a Corberá, també estava poblat per moriscs (30 famílies en 1572). Després de l´expulsió és repoblat pel seu Senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta de poblament el 12 de juliol de 1611 a 26 famílies cristianes.

El 1813 es va produir en este municipi un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en el qual estos es van endur la pitjor part. El 1994 comptava amb 1068 rotglers, repartits en 6,2 km².

 

Autor: Josep Vicent Martínez Martínez

Publicació: Llibre de festes de 1990

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • DEL SEGLE XIII AL SEGLE XVII.

 

 

 

 

DEL SEGLE XIII AL SEGLE XVII.

Les primeres notícies que tenim són de, aproximadament, 1240, quan el rei Jaume I, vespres de la conquista de Xàtiva, va fer donació a Joan d'Uncastillo i a 50 pobladors de Ranes i alqueries contigües de 125 jovades del sòl i 25 jovades de vinya. Són estes alqueries les que suposem que són l'origen dels actuals pobles de la Costera de Ranes. Ara bé, sobre este origen encara es plantegen una sèrie de preguntes, quin era el nom d'estes alqueries? on estava/està l'Alqueria de Ranes?. L'únic que de moment ha intentat donar resposta és A. Ventura, qui creu que Ranes estava situada al final de la séquia de Ranes, prop de l'actual Rotglà, i les alqueries estarien situades segons el traçat de la séquia. El que està clar és que el nom d'alguns pobles de la nostra comarca és posterior a la conquesta, és el cas de Rotglà, de Lanero, de Corberà. En el cas de Rotglà és tracta d´un antropònim, o siga, un poble que agafà el nom del senyor feudal; va ser a mitjan segle XV quan Joan de Rotglà va tindre el senyoriu i d'ací el nom. Els Rotglà eren una família de nobles catalans que van vindre al País Valencià amb el rei Jaume I.

L'altra informació de què disposem en esta primera etapa és ja del segle XVI. Sabem que la fundació de la parroquià de Rotglà és de l'any 1535, és una de les parròquies del Centenar, creades per evangelitzar els moriscs després de la Guerra de les Germanies ( 1519 – 1521 ). Hem de recordar que, encara que els senyors feudals eren cristians, el gros dels habitants dels nostres pobles eren moriscs o cristians nous perquè els batejaven a la força en la revolta de les Germanies. Eren annexos a la parròquia de Rotglà els llocs de Galceran Sanç, Gil, Martí Tallada i Torrente de Conducís. A. Vila identifica este lloc de Martí Loncha amb l'actual Corberà.

La informació demogràfica d´esta època en la qual ens trovem és dels anys 1565 i 1609. Observem esta evolució també en altres pobles veïns:

 

 1595

Alquería de Rotglà

 23 cases, uns 90 habitants

Alqueria de Tallada

 28 cases, uns 110 habitants

Alqueria de Torrella

 19 cases

Vallés

 20 cases

Alquería de Cerdà

 12 cases

 

 1609

Rotglà  ( el Senyor es Joan Rotglà)

50 cases, uns 200 habitants 

Corberà ( el Senyor es Pedro Bellvís)

 40 cases, uns 160 habitants

Llanera

 32 cases

Vallés

 42 cases

Granja de Ferrer

 26 cases

Torrella

 28 cases

Torrent d’Agulló

 22 cases

DEL SEGLE XVII AL SEGLE XVIII

DEL SEGLE XVII AL SEGLE XVIII

L'expulsió dels moriscs que el rei Felip III va decretar l'any 1609 suposà que els pobles es quedaren sense habitants, igual que la majoria dels pobles de les Hortes de Xàtiva i de Gandia. Els pobles es van tornar a habitar quan van donar als senyors feudals unes noves cartes de població, açò va suposar una reordenació dels pobles. La carta de poblament de Corberà la donaren a F. Bellvís, que la va atorgar a 22 nous pobladors.

Estes són algunes xifres comparatives dels habitants de la nostra comarca l'any 1646:

Rotglà

 24 cases, uns 120 habitants

Corberá

 19 cases, uns 95 habitants

Lanero i Carbonell

 44 cases, uns 220 habitants

Llançol ( Torrella )

 18 cases

Torrente de Xàtiva

 14 cases

Granja dels Frares

 27 cases

Vallés

 23 cases

Ja en el segle XVIII, podem saber, gràcies al testimoni de Cavanilles en les "Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura i población del Reino de Valencià " de l'any 1794, que la principal activitat del poble és l'agrícola i els productes agraris són blat, dacsa, vi, oli, garrofes, pomes i seda, que el reg és principalment del " riu Sant Julià " o "font dels Sants ". Este panorama agrari canviarà poc en els cent anys següents.

També es coneix que al segle XVIII, Rotglà i Corberà continuen depenent dels senyors feudals. Corberà apareix en les possessions del marqués de Bèlgida, José V. Bellvís de Moncada, l'any 1752. Rotglà apareix com a senyoriu de Marcos Antonio Aracil, l'any 1765 i tenia 344 habitants.

 

SEGLE XIX

SEGLE XIX

És en esta etapa en que desapareixen els senyors feudals i els senyorius, en la primera meitat del segle passat. La fusió dels pobles de Rotglà i Corberà és produeix al 1850, per tant la configuració de l'actual poble i terme municipal és relativament recent.
 

La informació que tenim de Rotglà y Corberà del siglo XIX es anterior a la fusió i prové del diccionari de P. Madoz, elaborat amb finalidats fiscals.

CORBERÀ: “Tiene 71 casas, 2 calles y una plaza, un palacio ruinoso del señor territorial, y una iglesia bajo la advocación de San Antonio, aneja a la Parroquia de Roglà, cuyo pueblo está tan conjunto que parecen formar ambos uno solo... El terreno es llano, muy productivo y participa de secano y huerta que se fertiliza con las aguas del río de Los Santos. Producción: trigo, panizo, alubias, seda, algarrobas, legumbres y hortalizas. Industria: la agrícola y un molino harinero. Población: 80 vecinos, 325 almas. El presupuesto municipal asciende a 4.000 rs., de los que se pagan 1.000 al secretario del ayuntamiento, y se cubre con el arriendo de la tienda y reparto vecinal.

ROTGLÀ : “Tiene 100 casas, inclusa la del ayuntamiento y cárcel; escuela de niños concurrida por 40 y dotada de 800 rs.; otra de niñas asistida por 30 con igual dotación. Iglesia parroquial ( Santos Juanes ) de entrada, servida por un cura de provisión ordinaria; tiene por anejo a Corberà; los vecinos se surten de dos fuentes y de algunos pozos, cuyas aguas son buenas aunque salobres... El terreno es de buena calidad, participa de secano y huerta... Producción: trigo, maíz, seda, aceite, algarrobas y legumbres. Industria: la agrícola. Población: 99 vecinos, 468 almas“."

 

 

 

Poden també observar estos 2 documents que parlen sobre el escut i el nom del municipi.

Informació sobre l´Escut

Escut de Roglà i Corberà

Informació Nom del Municipi

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31